Això és la primera vegada que m'ho diuen...
TOT EL QUÈ VOLIES SABER SOBRE ELS MEUS LLIBRES... I NO GOSAVES PREGUNTAR...
Aquest proper dissabte, a les 18:00 h. participaré a una Taula Rodona que porta per títol MEMÒRIA MORTAL – «Novel·la històrica i novel·la negra s’encreuen per portar-nos del passat fins al present i endinsar-se en un noir apassionant».
Lloc: Pati de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
Trobo que CENT VIDES és un nom molt adient per a una llibreria...
No sé si té alguna cosa a veure amb aquella frase de George R. R. Martin (sí, el creador de Joc de Trons, que abans de ser una sèrie va ser una novel·la).
Segons Martin (i hi estic d'acord) «Un lector
viu mil vides abans de morir… El qui no llegeix només en viu una».
Demà, diada de Sant Jordi, és com jugar una mena de final de
champions.
I resulta que la cosa està força candent...
Per sort, els dos grans estan d'acord: El Periodico
considera que VEUS DE MORT ALS ENCANTS VELLS està entre...
Las 15 mejores novelas históricas y 'best sellers' para
regalar este Sant Jordi: recomendaciones
I segons La Vanguardia...
Ha estat un gran honor i un gran plaer compartir aquesta mitja horeta de xerrada amb la Mixa, a la Llibreria Ona de Barcelona.
Doncs ja sabeu on trobar-me...
Aquest Sant Jordi faré doblet perquè, poc abans de rebre el Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona per VEUS DE MORT ALS ENCANTS VELLS, d'Editorial Comanegra, havia publicat, amb Angle Editorial, CATALUNYA, TERRA DE BANDOLERS.
(Vaig afilant el bolígraf i fent exercicis de canell).
El 12 d'Abril ens trobem al Raval de Barcelona.
Als carrers on transcorre la història.
Perquè encara queden indicis d'aquella Barcelona de 1840...
Un acte organitzat per la Llibreria Alibri, amb la col·laboració de comanegra.
Aquest any ens hi han convidat al detectiu Auguste Dupin i a mi!
VEUS DE MORT ALS ENCANTS VELLS
Premi Santa Eulàlia de Novel·la de Barcelona.
Si voleu saber més coses sobre la Barcelona de 1840, us espero a la
Festa de la Novel·la Històrica de Puig-reig, el 6 d’abril de 2024.
![]() |
Llibreria Alibri de Barcelona https://www.alibri.cat/ |
VEUS DE MORT ALS ENCANTS VELLS va guanyar el Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona el 12 de febrer de 2024.
Gràcies, soferts lectors i lectores, per fer possible que ja anem per la Segona.
Després dels pirates, bandolers de mar, calia recuperar els de terra.
Quan vaig començar a escriure aquest llibre només
coneixia el nom de dos bandolers catalans: Perot Rocaguinarda i Serrallonga.
I em sonaven alguns àlies força vistosos: Trucafort, Toca-son, Panxampla...
També havia sentit a parlar de les faccions dels nyerros i els cadells,
vagament mencionades a la minsa història de Catalunya que ens servien a
l’escola. Pel que fa als més propers en el temps, les meves úniques referències
eren l’Esparver de La punyalada, de Marià Vayreda (m’havia
impressionat el seu «salt del lladre»), i la Pera perquè Lluís Llach
li havia dedicat una cançó. A mesura que vaig anar recopilant noms, me’n van
sonar d’altres: Banyuls, Oliver de Boteller, Alemany… Però venien amb sorpresa:
no eren només pròcers d’altres temps; eren també Senyors Bandolers, un
concepte que fins aleshores ignorava totalment.
Quan vaig començar a
endreçar-los cronològicament, vaig comprendre que el bandolerisme era, en
realitat, molts bandolerismes, perquè es tracta d’un fenomen que s’allarga en
el temps. Catalunya ha estat terra de bandolers des de l’alta edat mitjana fins
ben bé la frontera del segle XX: bandolers dels temps feudals, bandolers del
Barroc —el període més intens—, i bandolers després de totes i cadascuna de les
moltes guerres que han assolat el país.
En endreçar-los geogràficament vaig constatar la realitat
d’una frase del virrei García Álvarez de Toledo de mitjan segle XVI: «Tota
Cathalunya està plena de bandolers.»
No és que el bandolerisme sigui un fenomen exclusivament nostre, per descomptat. Però el que sí que és cert és que, com diu Josep Solanes a L’home català, «La figura del català que més s’ha passejat pel món, no ho oblidem, gràcies al Quixot que amb tanta força l’ha remolcat a través dels anys i dels països, és justament la de Roca Guinarda».
Sens dubte, el nostre patrimoni bandoler és un dels més valuosos d’Europa. I potser a alguns de vosaltres us sorprendrà trobar en aquestes pàgines fins i tot el vostre cognom, però és que, a diferència dels pirates, els bandolers eren els nostres avantpassats. Catalans en el 99,6% dels casos. Només cal dir que dels 3.028 bandolers estudiats per escriure aquest llibre, només 12 porten cognoms espanyols.
![]() |
Ramon Martí i Alsina - El sometent del Bruc |
Les històries que anava descobrint eren tan interessants
que hauria volgut escriure sobre tots ells, però no es tractava de fer una
enciclopèdia del bandolerisme, sinó d’acostar als catalans un fenomen una mica
oblidat i distorsionat. En tractar-se d’uns fets els protagonistes dels quals
pertanyen a les classes populars, en lloc de les dirigents —que són, al
capdavall, les que redacten la Història—, calia anar a recuperar-los als
soterranis i a les golfes amb una persistent feina de buidatge d’arxius
municipals i comarcals.
El resultat són aquestes 135 biografies
(un 4,5% dels localitzats!), una tria de les més destacables, les més originals
o curioses, que abasten de manera proporcional aquests vuit segles de
bandolerisme català.
I com que gairebé tots els pobles de
Catalunya tenen els seus bandolers particulars, no m’he pogut estar
d’incloure’ls al llistat final: Mapa bandoler de Catalunya. Per
si algú s’anima a seguir-hi treballant…
Aquí teniu la gravació basada en CATALUNYA, TERRA DE PIRATES que el MUSEU D'HISTÒRIA DE CATALUNYA em va sol·licitar per al seu nou projecte SOM Pòdcast:
Pòdcast CATALUNYA, TERRA DE PIRATES
![]() |
Totes les famílies
tenen secrets.
Alguns, fascinants.
Alguns, de 100 anys
d’antiguitat.
|
![]() |
Lliurament de premis a Luz de Gas. Foto: Andreu Ródenas |
![]() |
El trofeu, escultura d'Helena Agustí Maragall |
![]() |
La luxosa confiteria de Pere Llibre |
![]() |
Hospital del Mar de Barcelona |
Un altre paràgraf
expulsat del meu proper llibre...
que em sabia greu llençar
|
Reescrivint la meva propera
novel·la,
he fet saltar aquest text, per
massa llarg.
Però em sabia greu llençar-lo a la
paperera...
|
Els Camacos es
preguntaven: «què fa un 4 x 4 com tu en una ciutat com aquesta?».
|
El Barça és l’equip de futbol
de Can
Fanga.
Dels pixapins, no dels catalans.
|
![]() |
Per a Sant Tomàs d'Aquino la dona era una «criatura ocasional i accidental»
|