La passada nit 12 de febrer de 2024, diada de la copatrona de Barcelona Santa Eulàlia, al Teatre Goya, Editorial Comanegra i ÀfOra Focus Edicions em van fer lliurament del Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona per aquesta obra.
VEUS DE MORT ALS ENCANTS VELLS és una novel·la històrica i d’intriga ambientada a mitjans del segle XIX que neix d’una conversa informal i d’un grapat de passions personals.
La conversa va ser amb l’estimat Miquel Mora i Lladó, a qui està dedicat el llibre, que es preguntava què hauria passat si algun dels grans detectius literaris hagués vingut a investigar algun crim a Catalunya.
Les passions, per aquest ordre: Barcelona, els llibres, Edgar Allan Poe i la història de la meva ciutat.
Totes quatre les he pogut reflectir en aquesta novel·la: una Barcelona, avui desapareguda, empresonada per les seves muralles, fosca, sovint tètrica i sorprenent, però també lluminosa i fascinant, on el primer detectiu de la història de la literatura, Auguste Dupin, creat per Poe, ve a investigar la desaparició d’un llibre misteriós…
En el background es pot entreveure una curiosa llegenda que va córrer per la ciutat, en aquella època, originada precisament a la França de Dupin: el cas del llibreter assassí de Barcelona.
Durant gairebé un segle es va creure una realitat. Va resultar ser una llegenda, un fake news, que en diríem ara; però el personatge era tan fascinant que vaig decidir que seria un digne rival per a Dupin: un assassí en sèrie en una època en que ni tan sols s’havia definit encara aquest concepte.
Una novel·la històrica sempre és un repte, però també una gran satisfacció: fas com un mag, ressuscites una ciutat que ja no existeix i l’evoques a través de les paraules, provocant sensacions en el lector, intentant que vegi allò que ja no existeix en un lloc que potser coneix molt bé.
VEUS DE MORT ALS ENCANTS VELLS és tota una experiència de viatge a través del temps que permet descobrir els racons fascinants d’aquella fascinant ciutat en aquella època fascinant…
