En aquelles escapades, que de vegades li ocupaven tota la tarda, la Louise es perdia electritzada pels carrers i carrerons de la ciutat vella. Descobria racons, establiments, espais insospitats. Observava amb curiositat l’anar i venir de la gent. S’aturava a contemplar l’aparador d’una perfumeria tant com els sacs de llegums d’un colmado trets al carrer. Recorria les avingudes de moda; entrava a les botigues de llenceria de luxe, com l’Aurigemma, on tenien sempre les darreres novetats arribades de París; o s’endinsava per carrerons humits i bruts, amb portals llòbrecs i escales dretes de les que brollaven ferums de rònec i de col bullida. De vegades s’aposentava en un banc de la plaça Reial. Les mainaderes de les criatures de la crème brulée feien capelleta i s’explicaven xafarderies, o flirtejaven amb els soldats de les Drassanes que es deixaven caure per la plaça, atrets com mosques a la mel. Les dides, grasses, de pitrera rodona i generosa, vestides amb davantal, còfia i maneguins, i embolicades amb puntes de coixí blanquíssimes. exhibien orgulloses els nadons del que en deien «mares de luxe».
En altres ocasions, entrava als grans magatzems El Siglo, tafanejava sense
intenció de comprar res o s’asseia a que la pentinessin a la moderníssima
perruqueria que hi havien inaugurat aquell mateix any.
Aquella mateixa
enyorança, que la portava volant amb el pensament al centre de la seva ciutat
natal, era la que feia que el carrer Ferran fos, entre tots, el seu preferit
per deixar-hi passar les hores de reconquerida llibertat. I és que aquesta
augusta via, la més brillant del costat esquerra de les Rambles, li recordava
moltíssim la seva rue de la Paix.
Al carrer Ferran hi havia botigues de tot. De
tot el que pogués desitjar algú amb el moneder generós, és clar. Joies, sedes,
barrets, sastres i modistes de luxe, estampes, bijuteria, parament per la
llar... i les millors xocolateries i pastisseries de tota la ciutat. La que més
l’enllaminia era Can Llibre, on de tant en tant feia una parada «tècnica» per
adquirir combustible abans de seguir passejant. A la façana de l’establiment,
un escut imperial, amb corona i tot, proclamava que en Pere Llibre era Proveedor
de la Real Casa. I a l’interior, confortablement assegudes a les tauletes
de marbre, les dames i damisel·les de l’alta societat prenien gemes i bolados
en platets de porcellana fina i xerès o mançanilla en copetes de cristall de
Bohèmia.
 |
| La luxosa confiteria de Pere Llibre |
(Retalls de la meva nova novel·la...)
