dijous, 18 de maig del 2017

L'ÚLTIM MESTRE DEL TEMPLE


Gaudí.
L'Últim Mestre del Temple.

L'Objectiu dels PREMIS TALENT —ho deien les bases del concurs— és tremendament pragmàtic. Per això em vaig deixar seduir: contribuir a que «allò que s'enduen els turistes sigui el més acurat possible, el més amable, el més captivador... allò que a cadascú li hagi suggerit i que representi els millors valors de la nostra societat».
Qui podia resistir-se a un argument com aquest?

I si del que es tractava era de fer ciutat i país —el lema dels premis no deixa espai pel dubte: SOM BARCELONA, SOM CATALUNYA I SOM TALENT—, qui millor per a fer-nos d’ambaixador que Antoni Gaudí, l’Últim Mestre del Temple?

El passat dimecres 10 de maig, a la sala de festes Luz de Gas de Barcelona, el jurat de la III EDICIÓ DELS PREMIS TALENT, organitzats per «EmprenE2», em va atorgar un premi; el Primer Premi d’una categoria que s’implementava per primer cop: «PREMIS TALENT-RELAT 2017».

Lliurament de premis a Luz de Gas.
Foto: Andreu Ródenas
Sóc nascuda a bcn.
Barcelonina pels quatre costats.
Ja de molt petita em fascinaven els edificis, les obres de Gaudí.
Sempre vaig saber que tard o d’hora voldria escriure alguna cosa sobre això.
Algú que ja ha llegit el relat em va dir: «crec que Gaudí estaria content del que has escrit. Estaria molt content»
És el millor que em podien dir.
Gràcies, Antoni Gaudí, per haver-me proporcionat l’argument.
I gràcies, «EmprenE2» per haver-me’l premiat.

Aquí el teniu.
Aquí el començo...
...a la pàgina web d’«EmprenE2» podeu acabar-lo de llegir.

Escolta el so de les campanes.
Dringuen, metàl·liques, cristal·lines, líquides. També furioses.
Toquen a morts.
Però, què importa la melodia si el so és màgic?
I quan sent el cop, entén la melodia.
Cau i cau en un abisme que només és el terra, entre les vies del tramvia.
Mira amb sorpresa la creu roja. És la capa d’un dels seus cavallers templers?
El so de les campanes s’ha anat afeblint, però els seus ulls segueixen veient la creu. Els seus ulls blaus com el cel de l’estiu mediterrani. El cel blau de Barcelona sobre els seus ulls blaus... abans de tancar-los, cansat.
http://bit.ly/2pFrNaE



El trofeu, escultura d'Helena Agustí Maragall