Antigament, una cosa distingia els Camacos dels Pagesos:
els primers practicaven, de seguida que tenien una estona lliure, els més
variats esports. Els segons, que ja feien cada dia més exercici del que
haurien volgut, pensaven que això de l'esport no eren sinó ganes de fer el numeret.
Però a mesura que els Pagesos s'han
anat tornant més urbans —mal que els pesi— i han deixat d'exercir feines
«físiques», s'han aproximat a les afeccions dels Camacos.
No cal dir a l’hora de seure davant del
televisor i cridar allò de «oe, oe, oe, oeeeeeeee».
O és que, potser, a part de ser més que un club és també més que... Camaco?
Qualsevol ho sospitaria, veient la mà de penyes «barcistes»
que existeixen a Comarques, i la que s'organitza cada vegada que hi ha
partit al Camp Nou i tota la Pagesada
envaeix la Diagonal a la caça i captura d'un lloc on entaforar el cotxe...
El Barça és l’equip de futbol
de Can
Fanga.
Dels pixapins, no dels catalans.
|
Deu ser la única ocasió en que la paraula «Barcelona»
se salva de ser vilipendiada pels de Pagès.
Ja ho diu l'himne de l'equip: «Tant se val d'on,
venim, si del sud o del nord, ara estem d'acord, estem d'acord: una bandera ens
agermana!».
També és una llàstima que, en lloc de tenir
franges grogues i vermelles, la bandera que agermana Pagesos i Camacos
les tingui blaves i vermelles (perdó: granes!).
I que aquest agermanament no deixi de ser, en el fons, una mica fictici. Perquè
estic convençuda que si l'equip de futbol de Can Fanga en lloc de ser un
dels millors del món fos una mediocritat, cap Pagès no tindria el més
mínim interès a agermanar-se i
compartir grada amb un Camaco.
Però trobo que els Pagesos, que
darrerament es mostren tan reivindicadors dels seus espais pairals, haurien de
plantejar-se si no va essent hora d'expropiar el Barça als culers Camacos, o de canviar el nom de
l'equip dels seus dolorosos amors, i que en lloc de dir-se Barça es
digui Cata.
O si més no, la ubicació del camp.
Espai no els en faltaria, per a construir un
estadi amb una capacitat unes quantes vegades superior al Camp Nou...
(Goita, Camaco! Vale, Pagès!, Edicions de la Magrana, Barcelona, 1997).
